PLANTES SOTA VIGILANCIA

Per què les espècies invasores són un problema?

Al llarg dels segles els humans han transportat espècies vegetals a territoris diferents del seu àmbit d’origen. Aquesta introducció d’espècies foranes (també conegudes com a exòtiques o al·lòctones) molt sovint s’ha fet de manera intencional, però també s’ha produït de manera involuntària. Històricament les principals motivacions per introduir espècies d’altres indrets han estat sobretot econòmiques i recreatives estètiques.

Les tomaqueres, les patateres o les mongeteres són exemples de plantes portades des del continent americà en el passat que avui són vistes com a autòctones, i que han estat beneficioses des del punt de vista alimentari. Però quan les espècies foranes s’expandeixen a gran velocitat en un període de temps curt i causen impactes negatius en el medi d’acollida, aleshores es parla d’espècies invasores.

Conseqüències negatives

Aquests impactes se centren en el desplaçament d’espècies natives dels seus hàbitats

i l’alteració dels ecosistemes locals. De vegades, les conseqüències negatives s’estenen a l’economia, la societat i la salut, amb una disminució de collites i de disponibilitat d’aigua, i la transmissió de malalties.

El procés de globalització dels darrers anys, amb el gran moviment de persones i mercaderies que comporta, ha incrementat el perill d’invasions biològiques. De tota manera, només una petita part de les espècies exòtiques acaben sent invasores.

Que això es produeïsca depén de les característiques de l’espècie, de l’agent de dispersió, de les circumstàncies del territori receptor, però també de decisions humanes com, per exemple, introduir un gran nombre d’individus d’una espècie forana en el medi natural i fer-ho reiteradament.

El paper dels jardins

La jardineria és considerada una de les principals fonts d’introducció de plantes invasores en el medi natural. Aquest perill no el trobem als parcs i jardins de la ciutat perquè són espais artificials sotmesos a un manteniment constant que permet controlar o eliminar les plantes no desitjades. Els tècnics i gestors de parcs i jardins i el sector de la jardineria en general tenen la responsabilitat d’evitar la propagació al medi natural de les espècies que poden representar una amenaça. No és menys important, en aquest sentit, l’acció de les persones que tenen un pati o jardí, o de les que viuen a prop d’un espai d’aquest tipus.

Als espais verds de Barcelona hi ha plantades espècies considerades potencialment invasores per al medi natural proper, sobretot al parc natural de la serra de Collserola. El canvi climàtic implicarà la plantació als espais públics i als jardins privats d’espècies que s’adapten a les noves condicions com és l’augment de la temperatura i disminució de la pluviometria. Per aquesta raó, caldrà avaluar prèviament el risc d’invasió d’aquestes noves espècies de les quals es desconeix encara el comportament.