OPERACIONS PRÈVIES A LA IMPLANTACIÓ D'UN JARDÍ

En aquesta fase s'arrepleguen els continguts necessaris per a realitzar els treballs previs a la implantació dels diferents elements d'un jardí.

L'execució d'aquestes operacions preparatòries és fonamental per a la correcta instal·lació dels elements vegetals i no vegetals de la zona verda, així com en el futur manteniment del jardí. Totes les qüestions relacionades amb les fases preliminars que s'han de realitzar, deuen estar arreplegades i explicades correctament en el projecte de jardineria.

En aquesta fase s'inclouen els següents blocs de continguts:

1. Replanteig d'elements de jardí interior, exterior o zona verda.

2. Preparació del terreny i de contenidors.

És recomanable començar amb la descripció dels diferents elements d'un jardí (vegetals i no vegetals), així com explicar la seqüenciació lògica del projecte de jardineria.

És convenient desenvolupar, posteriorment, el bloc de “Replanteig dels elements del jardí d'interior, exterior o zona verda”, perquè es puga conéixer molt millor els elements de cada tipologia de jardí o zona verda, les tècniques de replanteig i les ferramentes i els mitjans materials utilitzats en el replanteig.

Una vegada replantejat el projecte, es prosseguirà amb el bloc de “Preparació del terreny i de contenidors”, en el qual es aprendrà la manera de realitzar els moviments de terra, es coneixerà els diferents substrats, esmenes, adobaments emprats en la preparació del terreny i tipus de contenidors de bestiar, i es de prepararà el terreny correctament per a l'arrelament dels elements vegetals.

LECTURES RECOMANABLES

"JARDINERÍA MEDITERRÁNEA SIN ESPECIES INVASORAS"

Les espècies exòtiques invasores de flora i de fauna constitueixen un creixent problema ambiental que amenaça la biodiversitat en tot el planeta. En el territori de la Comunitat Valenciana es desenvolupen al voltant de 500 plantes exòtiques, si bé la majoria elles no interfereixen amb el funcionament dels seus sistemes naturals. No obstant això, algunes d'aquestes espècies si que provoquen greus problemes ambientals i arriben a alterar el funcionament i la composició d'espècies dels mitjans on s'instal·len.

Les causes per les quals les plantes exòtiques han aconseguit establir-se en el territori Valencià són diverses, però la seua anàlisi revela que un nombre important de les espècies exòtiques naturalitzades té el seu origen en jardins tant públics com a privats. Algunes plantes exòtiques comunament utilitzades tenen capacitat per a “fugir” d'aquests ambients i formar poblacions autònomes.

Pràctiques molt arrelades com l'abandó de restes de jardineria en el mitjà natural també fomenten aquest procés. S'ha publicat una disposició legislativa per a ordenar l'ús d'espècies exòtiques invasores a la Comunitat Valenciana. Aquesta norma limita la utilització de certes espècies en determinats àmbits, i incideix en la importància de divulgar els conceptes de tinença responsable de plantes exòtiques i en la necessitat de cercar alternatives a l'ús de les plantes invasores.

"Jardinería Mediterránea sin Especies Invasoras" pretén donar resposta a aqueixa necessitat, oferint una alternativa viable, comercial i paisatgísticament a moltes de les plantes amb potencial invasor utilitzades en jardineria. Tot això sense renunciar a utilitzar les plantes exòtiques que no presenten riscos. La publicació utilitza 322 espècies vegetals, natives i exòtiques, per a elaborar 40 models de jardins per a espais públics i privats, el denominador comú dels quals és la sostenibilitat ambiental.

Aquesta publicació ha sigut llançada pel Servei de Biodiversitat sota el títol genèric de "Manuales Técnicos" i pretén oferir respostes a necessitats concretes de conservació. Es tracta, en aquest cas, de contribuir a prevenir l'entrada en el territori valencià d'espècies de plantes que poden amenaçar la seua biodiversitat. L'aplicació dels models de jardins proposats per aquest manual contribuiran sens dubte a aconseguir aquest objectiu.

PLANTES SOTA VIGILANCIA

Per què les espècies invasores són un problema?

Al llarg dels segles els humans han transportat espècies vegetals a territoris diferents del seu àmbit d’origen. Aquesta introducció d’espècies foranes (també conegudes com a exòtiques o al·lòctones) molt sovint s’ha fet de manera intencional, però també s’ha produït de manera involuntària. Històricament les principals motivacions per introduir espècies d’altres indrets han estat sobretot econòmiques i recreatives estètiques.

Les tomaqueres, les patateres o les mongeteres són exemples de plantes portades des del continent americà en el passat que avui són vistes com a autòctones, i que han estat beneficioses des del punt de vista alimentari. Però quan les espècies foranes s’expandeixen a gran velocitat en un període de temps curt i causen impactes negatius en el medi d’acollida, aleshores es parla d’espècies invasores.

Conseqüències negatives

Aquests impactes se centren en el desplaçament d’espècies natives dels seus hàbitats

i l’alteració dels ecosistemes locals. De vegades, les conseqüències negatives s’estenen a l’economia, la societat i la salut, amb una disminució de collites i de disponibilitat d’aigua, i la transmissió de malalties.

El procés de globalització dels darrers anys, amb el gran moviment de persones i mercaderies que comporta, ha incrementat el perill d’invasions biològiques. De tota manera, només una petita part de les espècies exòtiques acaben sent invasores.

Que això es produeïsca depén de les característiques de l’espècie, de l’agent de dispersió, de les circumstàncies del territori receptor, però també de decisions humanes com, per exemple, introduir un gran nombre d’individus d’una espècie forana en el medi natural i fer-ho reiteradament.

El paper dels jardins

La jardineria és considerada una de les principals fonts d’introducció de plantes invasores en el medi natural. Aquest perill no el trobem als parcs i jardins de la ciutat perquè són espais artificials sotmesos a un manteniment constant que permet controlar o eliminar les plantes no desitjades. Els tècnics i gestors de parcs i jardins i el sector de la jardineria en general tenen la responsabilitat d’evitar la propagació al medi natural de les espècies que poden representar una amenaça. No és menys important, en aquest sentit, l’acció de les persones que tenen un pati o jardí, o de les que viuen a prop d’un espai d’aquest tipus.

Als espais verds de Barcelona hi ha plantades espècies considerades potencialment invasores per al medi natural proper, sobretot al parc natural de la serra de Collserola. El canvi climàtic implicarà la plantació als espais públics i als jardins privats d’espècies que s’adapten a les noves condicions com és l’augment de la temperatura i disminució de la pluviometria. Per aquesta raó, caldrà avaluar prèviament el risc d’invasió d’aquestes noves espècies de les quals es desconeix encara el comportament.

EL PROCÉS D'INVASIÓ

Solament un xicotet percentatge de les espècies exòtiques arriben a ser invasores, passant per successives etapes d’introducció, establiment i expansió (figura 1) que no totes les espècies aconsegueixen superar. El fet que siguen unes determinades espècies i no altres les que ho aconsegueixen depén de la biologia i l’ecologia de cada espècie, i de les característiques de l’ambient receptor.

Diversos factors, com ara el nombre d’introduccions realitzades o la quantitat d’individus introduïts en cadascuna d’elles, determinen la probabilitat que una espècie esdevinga invasora.

Tots aquests factors poden, a més, variar al llarg del temps, de manera que qualsevol espècie exòtica pot arribar a ser una espècie invasora si les condicions canvien i l’afavoreixen. 

Figura 1
Procés d’invasió de les espècies exòtiques

JOAN PINO PARLA D'ESPÈCIES EXÒTIQUES INVASORES

Una tertúlia amb Joan Pino, Roger Eritja i Judit Arnó en el programa el Punt al Dia de La Xarxa Televisió sobre espècies invasores.

Joan Pino és subdirector del CREAF i professor de la UAB, Judit Arnó és doctora en Enginyeria Agrònoma per la Universitat de Lleida i investigadora de l’IRTA en el Programa de Protecció Vegetal Sostenible i Roger Eritja és entomòleg i codirector de Mosquito Control Service al Consell Comarcal del Baix Llobregat.

El CREAF és un centre de recerca que genera coneixements i solucions innovadores en ecologia terrestre per ajudar a la societat a mitigar els efectes del Canvi Global, a crear plans d'adaptació i a augmentar la capacitat de resiliència dels ecosistemes naturals.

CONCEPTES BÀSICS

Espècie exòtica i espècie invasora són conceptes diferents.

Una espècie forana que ha estat introduïda en una zona fora de la seua distribució natural es una espècie exòtica, coneguda també com a espècie introduïda o al·lòctona. Aquesta introducció se sol produir sempre per causes humanes, ja siga de forma voluntària o involuntària. El concepte contrari és el d’espècie autòctona.

És necessari no confondre el concepte anterior amb el d’espècie invasora. Una espècie és invasora quan, essent exòtica o autòctona, l’augment de la seua població suposa un problema ambiental, doncs posa en perill a la resta d’espècies presents en aquella zona determinada.

Tot i que la gran majoria d’espècies invasores són exòtiques, també hi ha alguns casos en que pot ser autòctona. Per exemple, si en un bosc desapareix el depredador principal d’una determinada espècie, aquesta pot créixer en nombre, de manera que es convertirà en invasora.

Convé destacar que l’establiment d’espècies exòtiques en una determinada zona no és fàcil, ja que els ecosistemes presenten un conjunt de filtres que han de superar. La primera barrera que han de superar és la separació geogràfica entre el seu origen i el punt d’arribada. Un cop han arribat, només es podran establir si tenen la capacitat de sobreviure en el nou hàbitat i si poden reproduir-se. Si això passa, es podrà dispersar i, d’aquesta manera, passa a ser una espècie exòtica i, segons les condicions, pot ser una espècie invasora.

La presència d’espècies exòtiques, per si mateixa, no ha de suposar un problema. Imaginem un camp de patates o de blat, que van ser importats d’Amèrica, i que no tenen un efecte negatiu per si mateixes. En la majoria de casos, són un problema ambiental greu quan es converteixen en invasores. Les invasores representen un problema a escala mundial, especialment en illes i arxipèlags, per l’impacte que suposen.

D’acord amb el Catàleg Espanyol d’Espècies Exòtiques Invasores, dins el territori espanyol hi ha 13 espècies exòtiques invasores d’algues, 75 de plantes, 17 invertebrats no artròpodes, 26 d’artròpodes, 19 de peixos, 4 d’amfibis, 4 de rèptils, 17 d’aus i 15 de mamífers.

Agave americana

En els últims temps, el percentatge d’espècies exòtiques amb caràcter invasor introduïdes al medi natural, procedents de jardins, ha patit un creixement molt important. Aquest fet s’ha convertit en un greu problema per a la conservació de la biodiversitat de les regions afectades.

Ací es parlarà de la prevenció i control de la flora invasora d’ús ornamental. L’objectiu és conéixer quines són i com s'han de tractar per evitar problemàtiques mediambientals.

XEROJARDINERIA I EEI (ESPÈCIES EXÒTIQUES INVASORES)

Els xerojardins com a recursos educatius tenen grans possibilitats didàctiques, pedagògiques i formatives.

Serveixen  per a enriquir i fomentar el treball d’educació ambiental, tenen un alt potencial per plantejar activitats i són un suport en la didàctica dels diversos camps de coneixement. Així mateix, ofereixen una oportunitat única per apropar les persones a la botànica, l’edafologia, la hidràulica, el paisatgisme o la llengua especialitzada. A més a més, poden resultar interessants en l’àmbit de l’educació no reglada i poden tenir un paper important en la sensibilització ambiental de la ciutadania.

Així doncs, el fet de passejar per un xerojardí permet comprovar la riquesa que encara conserva la nostra terra, les interessantíssimes formes de vida, les respostes que pot donar als requeriments del medi i les estretes relacions que s’han forjat entre l’ésser humà i les plantes al llarg de la història.

La sessió a desenvolupar en aquest bloc és la 8 i tracta sobre l’elevat potencial invasor que tenen moltes espècies exòtiques ornamentals comunament utilitzades en jardineria que afecten negativament a la biodiversitat valenciana, ocasionant impactes sobre la fauna i la flora autòctones o els interessos humans. Així, poden colonitzar el medi natural, desplaçar la flora autòctona i fins i tot canviar el paisatge, causant perjudicis greus per a les espècies autòctones, els hàbitats o els ecosistemes, l’agronomia o els recursos econòmics associats al patrimoni natural.

Com uns dels casos més flagrants, podem citar espècies com Carpobrotus edulis (bàlsem) que s'usen habitualment en molts jardins o Agave americana (atzavara) com la que il·lustra la portada d’aquesta UD, les quals envaeixen molts espais naturals com les dunes litorals del terme municipal cobrint grans superfícies d'on eliminen la flora local.

A més, aquesta sessió es relaciona estretament amb el manteniment dels jardins del centre, sobretot en l’aspecte relatiu a l'eliminació de les espècies exòtiques invasores presents.

La finalitat última d'aquesta unitat didàctica serà potenciar en tots vosaltres l’educació per a la sostenibilitat i el redescobriment del nostre entorn natural més proper.