L'ATZAVARA, UNA ESPÈCIE A ERADICAR

L'espècie Agave americana, comunament cridada atzavara és una planta originària de l'est de Mèxic, considerada espècie exòtica invasora ací, tal com pot consultar-se en el Catàleg espanyol d'espècies exòtiques invasores i en l'Atles de les plantes al·lòctones invasores d'Espanya.

Aquesta planta va ser introduïda a Europa en el segle XVI, a través d'Espanya pels conqueridors del Nou Món, primer com a planta ornamental i després com a planta tèxtil per a l'obtenció de fibres bastes.

En el sud-est de la península Ibèrica s'ha utilitzat tradicionalment per a assenyalar camins, delimitar finques, produir farratge i fins i tot com a material de construcció en l'arquitectura rural tradicional.

Com li ocorre a una gran majoria d'espècies considerades invasores en el nostre país, aquesta planta pot reproduir-se activament de manera asexual a partir del rizoma, del que brollen abundants rosetes, podent expandir-se a grans distàncies de la planta mare, per la qual cosa es tracta d'una espècie molt prolífica, a més de ser molt resistent a la sequera i a les altes temperatures.

La seua eradicació resulta molt laboriosa i difícil, atés que perquè siga efectiva és necessària l'eliminació de tots els seus rizomes i repetir l'operació durant diversos anys, fins a comprovar que no hi ha nous rebrots.

Una de les principals problemàtiques que impliquen les espècies invasores és l'efecte de desplaçament de les espècies autòctones per competència de l'espai i alteració del mitjà.

Recentment, s'ha publicat el fullet Espècies exòtiques invasores, la resposta de la UE, que ofereix informació detallada de la problemàtica, gestió, accions i definició d'aquestes espècies, entre altres qüestions.

CONSELLS PRÀCTICS

Evita impactes ambientals en jardineria:

• Respecta la vegetació autòctona ja existent quan dissenyes o construïsques un jardí, adaptant-ho a aquesta circumstància. Sovint la vegetació espontània serà de gran bellesa i el seu manteniment ens costarà poc.

• No arrencades vegetals de la muntanya ni compres els que hagen sigut arrancats.

• L'ús de torba en jardins i vivers provoca greus impactes en les torberes, tant a Espanya com en altres països. Usa altres substrats alternatius.  

• Els productes fitosanitaris ocasionen tots els anys molts d'accidents, limiten la biodiversitat, contaminen les aigües –superficials i subterrànies– i enverinen els sòls. Usa'ls amb moderació.

• Ull amb l'ús intensiu d'herbicides en jardineria! Solen usar-se, per exemple, per a mantenir lliures de vegetació les zones cobertes de grava.

• Racionalitza l'ús d'aigua en el teu jardí o viver. Usa plantes autòctones que estiguen adaptades a les condicions d'humitat locals.

Estalvia aigua!

• Quan hàgem d'abonar triarem sempre adobaments biològics o prepararem nosaltres mateixos una mescla de restes vegetals, amb la possibilitat d'incorporar excrements d'animals domèstics (el que ara es diu compost, quan sempre es va conéixer com a fem).

• No utilitzes pedra de molsa o pedra natural. En la seua extracció s'utilitza maquinària pesant que denuda els vessants i destrueix la vegetació. Abans de comprar, informa't de la seua procedència.

• Quan utilitzem plantes al·lòctones o exòtiques, poc adaptades on van a viure, els provoquem un greu estrés. A més, a voltes són portadores de malalties que poden transmetre a les plantes espontànies. Determinades plantes ornamentals exòtiques es naturalitzen i envaeixen ecosistemes ben conservats, on arriben a desplaçar a altres espècies autòctones que tenen un paper a complir.

Espècies exòtiques 

VÍDEO DIVULGATIU DEL PROJECTE "¡OJO A LAS INVASORAS!"

¡OJO A LAS INVASORAS! Biodiversitat i Espècies invasores del Mediterrani Balear, és un Projecte divulgatiu del grup d'Ecologia i Macròfits Marins i la Unitat de Comunicació i Cultura Científica de l'IMEDEA (CSIC-UIB) finançat per la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT-MINECO).

A través d'aquest vídeo de contextualització general de la problemàtica de les espècies marines invasores a la Mediterrània, volen implicar i sensibilitzar en la conservació del Medi Marí a tots i totes aquelles persones interessades per aquest àmbit de la Ciència.

SESSIÓ SOBRE ESPÈCIES EXÓTIQUES

Fase teòrica preliminar en l’aula (50 minuts):

Part descriptiva amb la qual, mitjançant una lliçó magistral participativa, es pretén transmetre els conceptes fonamentals relacionats amb les espècies exòtiques invasores (legislació, nom, descripció, problemàtica i gestió) i aprendre el llenguatge específic de la sessió.

Es donarà a conéixer el potencial d’invasió d’aquestes plantes ornamentals cultivades al terme municipal d’Elx i l’impacte ambiental per la invasió dels espais naturals més immediats (camp, dunes, serra, P.N. El Fondó…).

Fase pràctica intermèdia en el jardí de l’IES (50 minuts):

Visita a les zones enjardinades del centre i reconeixement de les espècies i la seua problemàtica ambiental, debatent solucions i proposant plantes alternatives, desenvolupant les estructures i el llenguatge per a la interacció oral.

Es farà un aprenentatge cooperatiu mitjançant treball en equip (creació de grups de discussió, treballant actituds, valors i normes per promoure canvis de comportament).

Fase de cloenda en l’aula d’informàtica (50 minuts):

Exercicis de consolidació i assoliment de coneixements mitjançant una webquesta, investigant el tema en Internet i transformant posteriorment la informació obtinguda en un resum personal a través d'un procés d'anàlisi, síntesi i avaluació, amb especial atenció a l’expressió escrita.

El resum consistirà en la confecció e inclusió en el quadern de camp de cada alumne d’un llistat d'espècies exòtiques invasores que s’utilitzen de forma habitual en els jardins del terme municipal (nom científic i comú en valencià, hàbitat, morfologia i impactes ambientals originats).

Es analitzarà en grup com la pràctica d'una jardineria sostenible sense espècies exòtiques invasores evita la invasió i el desplaçament d’espècies autòctones i. per tant, la pèrdua progressiva de biodiversitat en la comarca, garantint així la conservació d’una part molt important del patrimoni natural i etnobotànic local.

Esfarà un repàs final de vocabulari i conversa en el jardí, fent una posada en comú sobre el treball realitzat mitjançant exposicions, diàlegs i debats.

OPERACIONS PRÈVIES A LA IMPLANTACIÓ D'UN JARDÍ

En aquesta fase s'arrepleguen els continguts necessaris per a realitzar els treballs previs a la implantació dels diferents elements d'un jardí.

L'execució d'aquestes operacions preparatòries és fonamental per a la correcta instal·lació dels elements vegetals i no vegetals de la zona verda, així com en el futur manteniment del jardí. Totes les qüestions relacionades amb les fases preliminars que s'han de realitzar, deuen estar arreplegades i explicades correctament en el projecte de jardineria.

En aquesta fase s'inclouen els següents blocs de continguts:

1. Replanteig d'elements de jardí interior, exterior o zona verda.

2. Preparació del terreny i de contenidors.

És recomanable començar amb la descripció dels diferents elements d'un jardí (vegetals i no vegetals), així com explicar la seqüenciació lògica del projecte de jardineria.

És convenient desenvolupar, posteriorment, el bloc de “Replanteig dels elements del jardí d'interior, exterior o zona verda”, perquè es puga conéixer molt millor els elements de cada tipologia de jardí o zona verda, les tècniques de replanteig i les ferramentes i els mitjans materials utilitzats en el replanteig.

Una vegada replantejat el projecte, es prosseguirà amb el bloc de “Preparació del terreny i de contenidors”, en el qual es aprendrà la manera de realitzar els moviments de terra, es coneixerà els diferents substrats, esmenes, adobaments emprats en la preparació del terreny i tipus de contenidors de bestiar, i es de prepararà el terreny correctament per a l'arrelament dels elements vegetals.

LECTURES RECOMANABLES

"JARDINERÍA MEDITERRÁNEA SIN ESPECIES INVASORAS"

Les espècies exòtiques invasores de flora i de fauna constitueixen un creixent problema ambiental que amenaça la biodiversitat en tot el planeta. En el territori de la Comunitat Valenciana es desenvolupen al voltant de 500 plantes exòtiques, si bé la majoria elles no interfereixen amb el funcionament dels seus sistemes naturals. No obstant això, algunes d'aquestes espècies si que provoquen greus problemes ambientals i arriben a alterar el funcionament i la composició d'espècies dels mitjans on s'instal·len.

Les causes per les quals les plantes exòtiques han aconseguit establir-se en el territori Valencià són diverses, però la seua anàlisi revela que un nombre important de les espècies exòtiques naturalitzades té el seu origen en jardins tant públics com a privats. Algunes plantes exòtiques comunament utilitzades tenen capacitat per a “fugir” d'aquests ambients i formar poblacions autònomes.

Pràctiques molt arrelades com l'abandó de restes de jardineria en el mitjà natural també fomenten aquest procés. S'ha publicat una disposició legislativa per a ordenar l'ús d'espècies exòtiques invasores a la Comunitat Valenciana. Aquesta norma limita la utilització de certes espècies en determinats àmbits, i incideix en la importància de divulgar els conceptes de tinença responsable de plantes exòtiques i en la necessitat de cercar alternatives a l'ús de les plantes invasores.

"Jardinería Mediterránea sin Especies Invasoras" pretén donar resposta a aqueixa necessitat, oferint una alternativa viable, comercial i paisatgísticament a moltes de les plantes amb potencial invasor utilitzades en jardineria. Tot això sense renunciar a utilitzar les plantes exòtiques que no presenten riscos. La publicació utilitza 322 espècies vegetals, natives i exòtiques, per a elaborar 40 models de jardins per a espais públics i privats, el denominador comú dels quals és la sostenibilitat ambiental.

Aquesta publicació ha sigut llançada pel Servei de Biodiversitat sota el títol genèric de "Manuales Técnicos" i pretén oferir respostes a necessitats concretes de conservació. Es tracta, en aquest cas, de contribuir a prevenir l'entrada en el territori valencià d'espècies de plantes que poden amenaçar la seua biodiversitat. L'aplicació dels models de jardins proposats per aquest manual contribuiran sens dubte a aconseguir aquest objectiu.

PLANTES SOTA VIGILANCIA

Per què les espècies invasores són un problema?

Al llarg dels segles els humans han transportat espècies vegetals a territoris diferents del seu àmbit d’origen. Aquesta introducció d’espècies foranes (també conegudes com a exòtiques o al·lòctones) molt sovint s’ha fet de manera intencional, però també s’ha produït de manera involuntària. Històricament les principals motivacions per introduir espècies d’altres indrets han estat sobretot econòmiques i recreatives estètiques.

Les tomaqueres, les patateres o les mongeteres són exemples de plantes portades des del continent americà en el passat que avui són vistes com a autòctones, i que han estat beneficioses des del punt de vista alimentari. Però quan les espècies foranes s’expandeixen a gran velocitat en un període de temps curt i causen impactes negatius en el medi d’acollida, aleshores es parla d’espècies invasores.

Conseqüències negatives

Aquests impactes se centren en el desplaçament d’espècies natives dels seus hàbitats

i l’alteració dels ecosistemes locals. De vegades, les conseqüències negatives s’estenen a l’economia, la societat i la salut, amb una disminució de collites i de disponibilitat d’aigua, i la transmissió de malalties.

El procés de globalització dels darrers anys, amb el gran moviment de persones i mercaderies que comporta, ha incrementat el perill d’invasions biològiques. De tota manera, només una petita part de les espècies exòtiques acaben sent invasores.

Que això es produeïsca depén de les característiques de l’espècie, de l’agent de dispersió, de les circumstàncies del territori receptor, però també de decisions humanes com, per exemple, introduir un gran nombre d’individus d’una espècie forana en el medi natural i fer-ho reiteradament.

El paper dels jardins

La jardineria és considerada una de les principals fonts d’introducció de plantes invasores en el medi natural. Aquest perill no el trobem als parcs i jardins de la ciutat perquè són espais artificials sotmesos a un manteniment constant que permet controlar o eliminar les plantes no desitjades. Els tècnics i gestors de parcs i jardins i el sector de la jardineria en general tenen la responsabilitat d’evitar la propagació al medi natural de les espècies que poden representar una amenaça. No és menys important, en aquest sentit, l’acció de les persones que tenen un pati o jardí, o de les que viuen a prop d’un espai d’aquest tipus.

Als espais verds de Barcelona hi ha plantades espècies considerades potencialment invasores per al medi natural proper, sobretot al parc natural de la serra de Collserola. El canvi climàtic implicarà la plantació als espais públics i als jardins privats d’espècies que s’adapten a les noves condicions com és l’augment de la temperatura i disminució de la pluviometria. Per aquesta raó, caldrà avaluar prèviament el risc d’invasió d’aquestes noves espècies de les quals es desconeix encara el comportament.